QUÈ ÉS L’HOMEOPATIA?

L’homeopatia és una disciplina mèdica que consisteix en l’utilització de medicaments a dosis mínimes pel tractament i prevenció de malalties en persones o animals. Aquest tractament homeopàtic es durà a terme seguint el principi de similitud i considerant a la persona com un tot global, a nivell físic i psíquic.

L’etimologia de la paraula homeopatia prové del grec “homoios” que significa semblants. El principi de similitud desenvolupat per Hahnemann durant el segle XIX ja va ser esmentat anys abans per Hipòcrates, el pare de la medicina occidental. Aquest principi sosté que es poden tractar malalties amb medicaments que siguin capaços de produir símptomes semblants als que volem curar (Similia similubus curentur). Aquest concepte s’entèn fàcilment al considerar que el remei homeopàtic és un estímul simple i individualitzat usat per provocar una reacció curativa del propi organisme sobre el que actua.

Els remeis homeopàtics, tant en casos aguts com crònics, es prescriuen segons l’estudi i anàlisi individualitzat dels símptomes i dolències de cada malalt fet per metge/veterinari amb formació homeopàtica. En aquest estudi del cas individualitzat, el facultatiu especialitzat en Homeopatia estudia el malalt, les seves circumstàncies, la seva forma particular d’emmalaltir i viure la malaltia, a més dels símptomes propis de la patologia que presenta.

El remei homeopàtic, prescrit amb els criteris anteriors, estimula l’organisme produint una reacció curativa global a fi i efecte de restablir l’equilibri general del pacient, que és el que anomenem salut.

L’homeopatia va ser fundada pel metge alemany Samuel Hahnemann (1755-1843).

Alguns usos freqüents de l’Homeopatia

  • El tractament homeopàtic promou l’equilibri de l’organisme i la posada en marxa de mecanismes de curació propis. Pot ser usat per tractar patologia crònica, aguda i la promoció de la salut de l’individu.
  • Permet el tractament de malalties agudes i epidèmiques. L’homeopatia ha sigut molt usada durant els seus anys d’història en múltiples epidèmies (Còlera, Grip Espanyola, Grip aviar, Coronavirus) per tractar multitud de pacients amb resultats molt favorables.
  • Tractament de patologia crònica. Amb el medicament homeopàtic, es millora l’estat general i s’usa pel tractament de tot tipus de trastorns crònics, fins i tot aquells amb poques expectatives de millora en la medicina convencional occidental (al·lopàtica) : migranyes, asma, rinitis al·lèrgiques; els trastorns digestius (dispèpsies, diarrees cròniques, insuficiències hepatobiliars), els reumatismes i trastorns circulatoris de base funcional (fogots, S. Raynaud, vertígens, cefalees i trastorns de la pressió); també es corregeixen les disfuncions hormonals de la dona, les dismenorrees. Altres trastorns mentals també poden ser tractats amb homeopatia i s’han demostrat resultats favorables (depressió, ansietat).
  • Suport al tractament psicoterapèutic. El tractament homeopàtic també pot ajudar a controlar i estabilitzar el malalt durant el tractament psicoterapèutic, sense els inconvenients de dependència dels ansiolítics o dels antidepressius.
  • En una bona prescripció els efectes secundaris són mínims i transitoris i no hi ha risc de toxicitat. Es pot usar sense problemes en nadons, dones embarassades, persones amb trastorns hepàtics i renals.

La qualitat en Homeopatia

  • L’homeòpata ha de ser metge o veterinari: Només un professional amb aquesta formació científica pot fer un diagnòstic i pronòstic acurat de la malaltia a tractar. Conèixer aquests elements permet una valoració dels símptomes de la patologia i dels símptomes homeopàtics que presenta el pacient, alhora que permet conèixer els objectius que podem assolir amb un tractament homeopàtic.
  • No auto-prescriure’s ni aconsellar medicaments homeopàtics a altres persones: El tractament homeopàtic és individualitzat. Només una historia clínica i exploració física minucioses poden indicar al professional quin medicament precisa cada persona amb independència de la malaltia que presentin.
  • Compatible amb medicaments convencionals: Els medicaments homeopàtics són compatibles amb altres tractaments mèdics: al·lopàtics, orientals (acupuntura) i naturopatia.

Els remeis homeopàtics

  • Són medicaments preparats a partir substàncies d’origen vegetal, mineral, animal, biològic o altres. 
  • Es dispensen exclusivament en farmàcies.
  • Els medicaments homeopàtics es fabriquen mitjançant un procés complex  de dilució i agitació (dinamització) seriades al que sotmet la substància original. La preparació d’aquests està ben descrita i establerta a les diferents farmacopees. Per la seva fabricació es segueixen unes especificacions tècniques i de qualitat tan acurades com els medicaments convencionals.
  • Qualsevol remei homeopàtic es comercialitza amb el nom de la substància originaria i la potència (o grau) de la preparació en qüestió (30CH, 200CH, 1000K, 6LM).
  • La presentació més comuna dels remeis homeopàtics és en forma de grànuls o glòbuls (de sacarosa impregnats amb la preparació homeopàtica) o en forma líquida (gotes o solució)
  • La seva administració serà prescrita pel metge homeòpata, indicant el nom de la substància, potència homeopàtica, dosis i forma d’administració (posologia).
  • Els remeis homeopàtics són segurs, eficaços i molt ben tolerats. Poden administrar-se a dones embarassades, nadons i ancians amb total seguretat. L’experiència clínica de més de 200 anys així com els estudis fets fins a la data mostren que els efectes secundaris són mínims, rars, i transitoris.

EVIDÈNCIA EN HOMEOPATIA

Actualment és fàcil explicar de forma convincent l’efectivitat de l’homeopatia. Hi ha gran quantitat d’estudis científics de qualitat, assajos clínics i meta anàlisis que mostren eficàcia de l’homeopatia.

Un dels pilars de l’homeopatia sempre ha estat la investigació, va ser la primera disciplina mèdica a realitzar estudis en humans d’utilitat dels medicaments i els seus efectes, anomenats proovigns. Des dels inicis de la pràctica clínica, els estudis en el camp clínic, tractament de malalties agudes, cròniques i epidèmiques mostren l’eficàcia dels remeis homeopàtics. Aquest és un dels motius de la extensió progresiva del seu us a nivell mundial durant el segle XIX. Hi ha múltiples estudis, reculls de casos i llibres publicats en el tractament de malalties infeccioses i epidèmies, com escarlatina, còlera, grip, un dels camps on més èxits terapèutics ha tingut l’homeopatia des de fa 200 anys.

En els últims trenta anys les necessitats del moment i les millores tecnològiques ha fet augmentar molt la recerca bàsica de l’acció dels medicaments homeopàtics. Aquests estudis mostren l’activitat física, electromagnètica i cel·lular de les ultradilucions. Això dona fonaments i gran fermesa científica a la nostra pràctica clínica, molt necessària en aquest moment per superar el conflicte amb visions més dogmàtiques del paradigma mecanicista en relació al l’acció de les ultradilucions.

La recerca sempre ha estat i serà prioritària pel del futur de la homeopatia. Hi ha gran quantitat de revistes i publicacions periòdiques actives a nivell mundial. Per a continuar aprofundint en el tema i per consultar els estudis més significatius es pot accedir a Homepathy Reserch Institut (HRI), institució que es dedica a la recerca en homeopatia i també les revistes més importants del moment enllaçades a continuació.

ENLLAÇOS D’INTERÉS

Revistes homeopàtiques:

Federacions i Associacions espanyoles:

Associacions estrangeres: